Pere Verdaguer

Banyoles, Pla de l’Estany, 9 d’abril de 1929 — Perpinyà, 1 de febrer de 2017. Escriptor i activista cultural. S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939. Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i féu la carrera de lletres a Montpeller. Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994.

Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord, amb una forta connexió amb les activitats al sud de la frontera. Fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i responsable, a l’inici (1969), de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, a través de la premsa i dels seus llibres s’interrogà sobre el passat, el present i el futur de la Catalunya del nord de l’Albera.

El 1965, aprofitant la bona disposició del diari «Midi Libre», Verdaguer hi va començar a publicar una tira diària de còmic, amb dibuix de Roger Taillade. Eren les aventures d’un noiet, l’Ubiquet, que havia trobat una màquina del temps, amb què solucionava problemes de la societat nord-catalana, i que van donar lloc a la novel·la El cronomòbil, publicada a Barcelona, a Edicions 62, el 1966. També el 1966 a Barcelona va ser autoritzat el primer setmanari en català des de la guerra civil, «Tele/estel», que publicava un relat a cada número. A partir d’aquí Verdaguer va continuar publicant novel·les, totes de ciència-ficció, sobretot a Barcelona, però escrites des del seu context, més lliure i normalitzat que al sud de la frontera.

Publicacions a elbiblionauta.com:
“La vedellada de míster Bigmoney”