Francesc Pelai

Barcelona, 1836  — 1889. Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, traductor, editor de textos i activista cultural i patriòtic. Al bateig li van imposar els noms de Francesc d’Assís, Pelagi i Joan, però va triar dir-se Francesc-Pelai. També va utilitzar diversos pseudònims. Va donar a conèixer els seus primers poemes catalans a l’antologia Los trobadors moderns (1859) de Víctor Balaguer. Va participar als Jocs Florals i va ser un militant a favor de la Renaixença. Va fundar i dirigir el Calendari Català (1865-1882) i Lo Gay Saber (1868-1869), des d’on va defensar un catalanisme avançat a la seva època. Va editar textos medievals d’Ausiàs Marc, Jaume Roig i altres poetes, va publicar poesia, teatre, novel·la històrica, literatura didàctica per a infants, memòries, i narracions costumistes i folklòriques als volums La panolla (1873) i La roja (1876).

«La perera de Misèria» la va publicar per primera vegada a Lo Gay Saber (núm. XVI, 15-X-1868), subtitulada «Llegenda popular» i signada T. de C.D., com a traducció d’autor anònim. Per la descripció apocalíptica que fa a l’apartat IV, de la idea que durant trenta anys no es morís ningú al món i les conseqüències catastròfiques que provocaria, tot narrat en un to propi de les distopies, el podem considerar un dels primers antecedents de la ciència-ficció catalana.

Publicacions a elbiblionauta.com:
“La perera de misèria”